L'últim adéu

Relat que vaig presentar als Jocs Florals, va quedar finalista i no va resultar guanyador =P

L’últim adéu

Camina amb pas segur;
ara titubeja, s’atura.
Mira enrere i et veu a tu,
amb la mà tremolosa et saluda.

Sis són les passes que dóna,
però la teva veu li impedeix seguir.
Les llàgrimes omplen el seu rostre,
sap que res no pot dir.

Ara corre i plora,
però tu la mires amb un somriure.
Saps que a tu també t’arribarà l’hora,
i al final sempre junts podreu viure.

Ella puja al tren, entre empentes i plors,
però tu no sents res
excepte el batec del teu cor.

El tren s’allunya
enduent-se-la per sempre,
mentre tu acceptes
que la vida, sense ella, sentit ha perdut.
Mentre resignat esperes
que el proper tren vingui a per tu.

Ara ets tu qui al tren puja,
ets tu qui la veu a ella
acomiadant-se amb un somriure.
Un miratge entre la pluja.

La ciutat plora,
vesteix de dol
i els ocells, ingenus,
aixequen el vol.
Veus com t’allunyes dels records
i com t’apropes a la mort.

I recordes un temps passat,
recordes bromes, petons, amor;
saps que tot s’ha acabat
i ara sols pots sentir la por.